Penso, per tant escric

Intimissimi és el primer llibre de poesia de Joan Isaac, però no és la primera incursió de l’autor en aquest gènere literari, perquè Joan Isaac ha fet poesia sempre. Tota la seva obra lírica, des de les primeres lletres amb què va iniciar-se en la cançó d’autor, l’any 1969, l’ha escrit amb ploma de poeta exquisit, extremadament sensible, amb una  capacitat extraordinària per emocionar i commoure. A Intimissimi, Joan Isaac es val de la poesia (en aquest cas, de la paraula nua, del vers desproveït de l’embolcall de la música) per confessar-se, per mostrar el seu jo més íntim, per revelar les seves inquietuds i els seus anhels, per mostrar la seva ànima, nua, a aquells lectors que tinguin “ulls de sentiment”, com diu el poeta Joan Manresa al pròleg. Intimissimi és poesia que busseja per les profunditats de l’ànima de l’autor, però també és poesia que transita pel seu univers quotidià i pels seus paisatges, i que parla a les persones que estima. Cada poema s’acompanya d’una imatge, captada pel mateix autor amb la càmera del seu mòbil: un llit desfet, una platja, un rellotge, el rostre d’una nena d’ulls inquietants, un heura que s’enfila per una paret… Imatges suggeridores per a uns versos exquisits que expressen  uns sentiments i  uns instants en què els lectors es poden veure emmirallats.