L’aurora insensata

Cafè Central, en coedició amb Llibres del Segle
pròleg de Denise Desautels
traducció i postfaci d’Antoni Clapés

L’aurora insensata és una sèrie de poemes sobre aquesta «ratlla de llum» que María Zambrano –que m’ha acompanyat al llarg de l’escriptura– evoca sobre la vibració del món manifestada entre temps i espai, i que permet a l’escriptura personificar la llum com a subjecte de l’alteritat. El llibre es compon  d’espais onírics que enriqueixen l’aurora, franja principal del recull dels poemes, escrits al final de la nit, explica l’autora al començament del llibre. «I llavors l’escriptura es desplaça, alguna cosa en la llengua es capgira, ens suscita una joia, i aquest objecte de mots, L’aurora insensata, entre les nostres mans i dits, ens estreny amb potència», diu Denise Desautels, que signa el pròleg. Un volum d’una textualitat radical, corprenedora, amb un llenguatge serrat que ens transporta més enllà de la figuració a què estem acostumats a través del misteri de les imatges, del dolor. La potent veu de Régimbald creua l’oceà per sollevar-nos els misteris de l’alteritat.