La frontera invisible

Aquests poemes són com sismògrafs de la infinita escolta dels tremolors i dels desastres, però també de la lenta remor del brollar de les fonts; poemes contra el patiment dels éssers més amenaçats que travessen i depassen les fronteres invisibles de la discriminació, però també poemes que volen vetllar per les més tènues forces de vida, de bellesa, de compassió. Camins nòmades que sempre cerquen i menen a «allò més humà».

Mireille Gansel
Filla de jueus refugiats, va néixer a la França de la postguerra. El record de l’hongarès, l’ídix i l’alemany de la seva família fou una de les poques coses que li quedà després de la persecució nazi i que s’acabà convertint en el bé més preuat de l’herència de l’autora. Després d’haver viscut a Hanoi a l’època en què la ciutat era constantment bombardejada (1971-1973), l’interès per la llengua del país la va portar a publicar el seu primer volum de poesia clàssica vietnamita. Va ser durant la guerra de Vietnam que va treballar, juntament amb la Hanoi Foreing Languages Publishing House, en un projecte de traducció al francès d’una antologia de poemes que cercava donar a conèixer al món no sols el patrimoni literari del país, sinó també la lluita del poble vietnamita per la independència i la llibertat. (Foto 3/24. Entrevista amb Xavier Graset)