Germaine Gargallo. Cos, pintura i error

Epíleg a cura d’Eva Vàzquez

Carles Casagemas i Pablo Picasso arriben a París la tardor de 1900. Entre altres personatges del Montmartre rural, coneixen Germaine Gargallo, model de pintors que va captivar Casagemas, pintor i poeta de la Barcelona de finals del segle XIX afectat de la maladie du siècle. Quatre mesos més tard, Carles Casagemas se suïcida amb una arma de foc invocant el seu amor per Germaine. Poc temps després, Pablo Picasso comença a pintar en blau i inicia amb Germaine una relació fins avui desatesa. En la cruïlla entre el document biogràfic i l’assaig narratiu, aquest text ressegueix la vida de Germaine Gargallo (1880-1948) indagant en la singular relació entre aquests tres personatges. Rigorosament documentat en arxius públics i privats a Barcelona i París, recupera el pols d’una època i el trajecte d’una dona a qui l’imaginari masculí va projectar un llarg currículum de seducció. Un text que va de la pintura a la vida i del cos a la seva representació.