Ciutat d’aigua

Roger Rius viu obsedit per la necessitat de recórrer els cursos d’aigua de Girona i investigar la seva història. La inquietud d’aquest historiador de cinquanta i pocs anys pels rius i els seus habitants i l’interès per copsar l’essència líquida de la ciutat, el duen a crear una espècie de mosaic documental amb aportacions heterogènies. Rius s’aproxima als rius com si fossin una confederació de petites històries, però de seguida s’adona que els viaranys del passat són inesgotables: els centenars de relats que li arriben per totes bandes, sobretot quan es deixa seduir per la potència de les veus d’ultratomba, li deixen clar que el seu desig d’abastar-ho tot està condemnat al fracàs. Conscient de les seves limitacions, opta per barrejar-ho tot en una obra polièdrica en què combina la proximitat amb la llunyania, la nitidesa amb la difuminació que tenen en la memòria les experiències del passat.