Algoritmocràcia, viure en llibertat en el temps dels algoritmes

Traducció d’Albert Punsola Vilar i Maria Soler del Valle
Col·lecció D’ara endavant. Número 1.

Un llibre que exposa amb vocació divulgativa, dades irrebatibles i contundència argumentativa el mal que les xarxes socials estan fent a la nostra societat i proposa els mecanismes per corregir-ho.

“Mentre afirmen que són garants de la llibertat d’expressió, les plataformes socials s’estan convertint en els portaveus més poderosos que han existit mai de la desinformació, les idees divisòries, les tergiversacions i les teories de la conspiració. Mentre pretenen connectar-nos aïllen les persones i redueixen el temps que passen amb la família i els amics. Mentre sostenen que promouen l’intercanvi i el debat, alimenten la nostra atracció pel conflicte, ens atrapen en bombolles d’informació, ens inciten a la reducció ideològica, atomitzen la societat i erosionen la nostra base de valors comuns.

És urgent regular aquests nous espais i considerar-los com allò en què s’han convertit: les noves places públiques de la societat.”

“Avui, un grapat d’intel·ligències artificials (IA) mogudes per interessos privats juguen un paper clau en la manera com milers de milions de persones obtenen informació. Les IA de recomanació de les plataformes socials, algoritmes centrals en la mecànica d’aquests gegants digitals, estan en competència per atraure i mantenir la nostra atenció. Com resumeix Tristan Harris, antic executiu de Google i cofundador del Center for Humane Technology, aquestes plataformes decideixen què pensen dos mil milions d’éssers humans cada dia. Tenen més poder del que cap govern ha tingut mai a la història.

La tesi central d’aquest assaig és la següent: posar les plataformes socials i les seves IA de recomanació al servei de l’interès general és una prioritat absoluta. Això combatria eficaçment molts problemes socials derivats del seu ús immoderat: addicció, deteriorament de la salut pública, aïllament, radicalització. També podria ser un requisit previ per resoldre grans reptes que requereixen cooperació internacional: protecció dels recursos naturals, lluita contra el canvi climàtic i reducció de les desigualtats.”

El llibre d’Arthur Grimonpont té el mèrit de posar nom a un problema: la restricció imposada a la nostra percepció del món pels algoritmes de les xarxes socials, que és en si mateixa un obstacle per a la la comprensió d’un altre problema: el repte climàtic i, de manera més àmplia, el dels límits del planeta. Què fer quan un grapat de grups privats han aconseguit ocupar una posició dominant en l’estructuració de la nostra relació amb el món, gràcies a algoritmes que controlen el que apareix a les interfícies que gairebé tothom fa servir? Què fer quan els interessos d’aquests grups no són en absolut els interessos de la comunitat? Què fer quan la seu d’aquests grups es troba en un país dominant que veu Europa sobretot com un grup de consumidors o un viver d’enginyers? No hi ha una resposta òbvia a aquestes preguntes. Però és urgent plantejar-nos-les.

JEAN-MARC JANCOVICI (del pròleg)