A la dula vés

(Barcelona, 1951) Escriu poesia en forma de teatre (Do’m, Monòleg del perdó), amb forma d’article (El poble del costat), de forma de dietari (Diari d’Escània), agafant forma d’assaig (assagets, Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall ‘Soleiada’) i forma de poesia (Calç, Canaris fosforescents, El nus la flor…), a més d’un llibre amb sense forma (Uh). Darrerament ha recollit els poemes llargs (Plaça Raspall, etc.) al volum Soliloquis de nyigui-nyogui. Part de l’obra ha sortit en enregistraments amb músics com P. Comelade, F. Gasull, els Triulet o Don Simon & Telefunken, i té força difusió en persona en recitacions en tota mena d’àmbits. Al costat d’això, fa feina de literat amb estudis i edicions de Girbal Jaume, Vallmitjana, Vilacasas, Vinyoli, Verdaguer, Víctor Català i altres.

View all posts