Autores

Lista de autores

Authors

  • JMa Uyà (Sabadell 1960 – Monells 2019) Doctor en Filologia Hispànica i professor als IES d’Arbúcies i Celrà, va ser autor d’una extensa obra poètica, assagística i teatral. Amb Dèiem ànima civil (Alcoi, 1989) va iniciar la publicació de la seva obra poètica que va seguir amb Ànima Civil, 1990-1999 (València, 2005) i Ànima Civil, 2000-2007 (Barcelona, 2008). Va publicar tres poemes dramàtics, Noces del sentit (Vic, 1999), Sa Nitja (Vic, 2004) i Rèquiem (Vic, 2011). Va traduir les Odes de Ricardo Reis i el Primer Faust de Fernando Pessoa. Va publicar els assaigs L’home sobrepassat i La intempèrie metafísica de Macedonio Fernández (Girona, 2009) i va deixar escrit i publicat pòstumament el Tractat de la Ignorància (Figueres 2022). Va escriure, dirigir i publicar nombroses obres de teatre amb la companyia 2x2 Teatre. És autor de la Trilogia de la Intempèrie: Dom Juan/Cal·lígula/Faust (Girona, 2012). Conjuntament amb Joaquim Jubert va escriure El flâneur a la finestra, novel·la del coneixement, volums I i II (Figueres, 2021).

    Ver todas las entradas

  • (Figueres, 1995) Autodidacte i banyista de la Mar d'Amunt. Investiga llenguatges. Passeja atent per boscos i cims de l’Albera i la sala del Miramar. Practica el ioga i la poesia amb la mateixa devoció vitalista. Escriu i respira. "Mon Cor a l'illa d'O" és el seu primer llibre.

    Ver todas las entradas

  • (Lladó, Alt Empordà, 1924 – Figueres, 2006) Va començar a escriure poesia de ben jove, influenciada pel seu avi matern, el poeta Sebastià Trullol. El pare li va transmetre l'estimació per la terra i l'entorn natural, i la mare, l'afició per la música. El seu llegat literari és ric i extens. En poesia, destaquem els volums Irisacions: poemes a ritme de cançó (Gaüses, Llibres del Segle, 2001); Pessebre endins (Institut d'Estudis Empordanesos i Ajuntament de Figueres, 2004); Entre el temps i l'eternitat (Barcelona, Altés, 1955), i encara Ofrena de Nadal (Gràfiques Marina, 1965). I en narrativa, La màgia del Baix Empordà (Carles Vallès, Figueres, 1990); el llibre, escrit a quatre mans, Miquel Duran, el pintor de Les Preses, amb textos de Montserrat Vayreda, Domènec Moli, Jordi Pujiula, Josep Murlà (Aubert, Sant Joan les Fonts, 2007), i Els pobles de l'Alt Empordà (Vitel·la, Bellcaire, 2018).

    Ver todas las entradas

  • Va néixer a Oxford el 1952 al si d'una família exiliada. Va viure més de vint anys al País Basc, on va treballar a la Universitat de Deusto, a la seu de Donostia. Va fundar la Comissió de la Dignitat l'any 2002 per lluitar per la recuperació d'arxius i materials confiscats pels franquistes al final de la Guerra Civil espanyola. Ha treballat per a El Punt Avui i és autor de dotze llibres, entre els quals El moment de dir prou, El cansament del catalanisme i Un català entre bascos. Vinculat des de sempre a l'Empordà, s'interessa en les figures de Pere Caimó i Isabel Vila i es compromet a divulgar la història d'aquests fascinants revolucionaris del segle XIX.Amb aquest propòsit va impulsar l'Any Caimó, celebrat el 2019 a l'Empordà, i va escriure l'obra de teatre Isabel Cinc Hores, protagonitzada per Carme Sansa a partir d'aquell mateix any.

    Ver todas las entradas

  • Carmen Alcalde (Girona, 1936) és periodista, escriptora i fundadora de Presència, una de les revistes de l’Estat més bel·ligerant amb el franquisme. El 1966, sota la seva direcció, la publicació va rebre set sancions i tres segrestos preventius. Pionera del periodisme, va obrir camins a la causa feminista i al reconeixement de l’homosexualitat. Va fundar també Vindicación feminista l’any 1976, juntament amb Lidia Falcón. Ha col·laborat a Triunfo, Cuadernos para el diálogo, Destino i El Periódico de Catalunya. Va ser també cap de secció de Diario femenino, redactora en cap de Diari de Barcelona i va presentar el programa Identitats a TV3. Ha publicat La mujer en la Guerra Civil Española (1976), Cómo leer un periódico (1981), Mujeres en el franquismo. Exiliadas, nacionalistas y opositoras (1996), Vete y ama (2005) i Amar se escribe breve (2016).

    Ver todas las entradas

  • (Vigo,1964) Va estudiar Magisteri i Criminologia, si bé des de petita es va sentir atreta pel teatre. Fruit d’això, va publicar els seu primer llibre, O maquinista Antón (Xerais), Premi Xeración Nós de Teatre Infantil. Després van veure la llum més de trenta títols. Tot i que la seva llengua de creació és el gallec, alguns dels seus llibres han estat traduïts, com és el cas de Down (Edebé), publicat en català, castellà i mexicà; o A sombra descalza (Xerais), Premi Lazarillo de Creación Literaria (2005), Premi White Ravens (2006) i Lista de Honra IBBY (2008), editada en anglès (2020-Small Stations Press). Les seves darreres publicacions han estat O grupo (Xerais), Premi Raíña Lupa de Literatura Juvenil 2018 i Lista de Honra de la OEPLI (2019), junt amb el volum Soleando, editat en gallec per Galàxia i ara en català en traducció del poeta Daniel Barral.

    Ver todas las entradas

  • Vicent Alonso (Godella, 1948) És poeta, assagista i traductor. Com a assagista ha publicat, entre altres, A manera de tascó. Notes sobre literatura (2012) i els dietaris Trajecte circular (2004) i Sobre una neu invisible (2015). Ha traduït Charles Baudelaire ( Petits poemes en prosa, Els paradisos artificials, en col·laboració amb Anna Montero, i El meu cor al descobert ), Tristan Tzara ( L'home aproximatiu ) i Michel de Montaigne ( Assaigs i Diari de viatge ). Ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals destaquen Cercles de la mirada (1998), Del clam de Jasó(2002), A l'aspre vent del nou món (2012) i Vinces (2017), aquests tres a Jardins de Samarcanda de Cafè Central. Ha obtingut el premi Ausiàs March de poesia, el d'assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta i, per la traducció dels Assaigs de Montaigne, el Qwerty (2007), el de la Crítica Serra d'Or (2007), i el Ciutat de Barcelona (2008).

    Ver todas las entradas

  • Santa Perpètua de Mogoda, 1954) Poeta, assagista, crític d'art, editor, articulista d'opinió, agitador cultural i traficant d'idees. És autor d'una obra literària i artística extensa i interdisciplinària que comprèn llibres de poesia, d’investigació cultural i la sèrie «Tràfic d’idees». En paral·lel, ha desenvolupat una tasca molt significativa com a curador i director d'exposicions humanístiques i científiques i com a creador i director de les revistes d’art i lletres Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. Ha dirigit el centre KRTU (Cultura Recerca Tecnologia Universals) i Arts Santa Mònica. Va ser el protagonista del film Història de la meva mort, d’Albert Serra. Actualment és el president de la Fundació Joan Brossa. La seva obra poètica va ser recolida a Massa fosca (Poesia 1978-2004) i continuada a Santa follia de ser càntic i Radicals lliures.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Amb John Ashbery (1927-2017), la poesia nord-americana va trobar un dels seus grans renovadors, capaç de reinventar-se a cada llibre, amb una trentena de títols des del primerenc Alguns arbres (1956), aparegut en català fa uns anys, fins a Commotion of the Birds (2016), el darrer publicat en vida. Entre l’un i l’altre hi ha alguns títols emblemàtics, com el monumental Flow Chart (1991), al costat d’obres de culte, com el trencador The Tennis Court Oath (1962) o el deliciós Girls on the Run (1999), un homenatge a l’outsider art de Henry Darger.

    Ver todas las entradas

  • Gerard Bagué Hugas (Girona, 1967) El Barri Xino de Girona (el barri, com se’l va anomenar durant molts anys) era l'ànima negra de la ciutat, el desguàs dels vicis d'una societat reprimida. Els seus carrerons, llavors rònecs, tenen ara un vernís turístic que ha enterrat en l'oblit la marginalitat d'aquells racons del pecat. Gerard Bagué ens obre les portes d’aquell reducte proscrit i ens el mostra tal com el van viure prostitutes, clients i altres testimonis excepcionals. A més, repassa també la visió que n'han donat escriptors i periodistes.

    Ver todas las entradas

  • (Barcelona 1963) Va estudiar a la Facultat de Medicina de Lleida i s'ha dedicat professionalment a la gestió administrativa i financera en diverses empreses. Els darrers anys els ha destinat a la seva formació com a Mediadora Comunitària, tècniques de dinamització i participació ciutadana, gestió de conflictes i referent comunitari amb perspectiva intercultural. Actualment viu a Torroella de Montgrí, i el seu esperit activista l'ha dut a publicar junt amb en Toni Strubell nombrosos articles a digitals com el Brave New Europe, LaRepublica.cat, la revista Empòrion o l'Àncora. El seu darrer treball ha estat la publicació del llibre "Isabel Vila, la primera sindicalista catalana", escrit conjuntament amb en Toni Strubell i amb il·lustracions de la Pilarín Bayés.

    Ver todas las entradas

  • (Vic, 1941) és una reconeguda dibuixant i ninotaire que al llarg de la seva extensa i intensa trajectòria professional ha il·lustrat prop d'un miler de llibres. El seu estil és colorista i detallista, amb un traç molt propi. El seu caràcter afable, la seva gran capacitat de treball, el seu activisme en favor dels drets socials i l'amor a la seva terra , Catalunya, l'han convertit en una autora molt admirada i estimada.

    Ver todas las entradas

  • Carles Benítez i Baudés (l’Hospitalet de Llobregat, 1956) és periodista i documentalista. Llicenciat en Ciències de la Informació i en Documentació. Treballa a la Biblioteca de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Impulsor de Llibertat.cat. Des de fa anys ha centrat les seves recerques en diferents aspectes referents als llibres d'estil i a la normalització conceptual en l'àmbit de la comunicació.

    Ver todas las entradas

  • Lucian Blaga (Lancrăm, 1895 - Cluj-Napoca, 1961) va ser un dels creadors més importants de la primera meitat del segle vint a Romania. Va cursar estudis de Teologia al seu país i es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Viena. Personalitat polifacètica, és autor de més de cinquanta llibres de poesia, teatre, filosofia, traduccions i memòries. La seva obra poètica, iniciada el 1919 amb Els poemes de la llum, continua en vida de l’autor amb Els passos del profeta (1921), En el gran passatge (1924), Entre dues aigües (1933), Lloança del somni (1929), En territori de l’enyor (1938) i Les escales insospitades (1943). L’edat de ferro, El cant del foc, Naus amb cendres, El que sent l’unicorn són llibres pòstums reunits en el volum Poemes (1962). La seva creació lírica teixida entorn del misteri de l’existència, evoluciona del vitalisme existencialista a la tristesa metafísica, de la mateixa manera que l’imatgisme metafòric dels primers poemes dóna pas a la simplicitat gairebé clàssica dels darrers.

    Ver todas las entradas

  • Kim Bover (Viladamat, 1948) és arquitecte, urbanista i dissenyador. S’ha format a les universitats de Navarra i la Politècnica de Barcelona. Ha treballat durant més de quatre dècades amb els seus socis i amics de KGB, Enric Bayona i Carles Garrido. Junts, han estampat llegendes damunt el paper i han col·laborat en diversos projectes amb el professor Aldo Rossi. Durant aquests anys d’ofici, des del seu obrador han volgut crear un laberint esbossant paisatges, conscients del verd de la fulla, de l’olor del fenc acabat de dallar i del so del còdol quan rossola en el trencant de la platja.

    Ver todas las entradas

  • (Banyoles, 1975) és periodista. Ha publicat diferents articles de divulgació de la memòria de les dones a El Punt Avui, la Revista de Girona i L’Avenç. Guanyadora el 2017 de la II Beca Carles Rahola per la recerca sobre el vot femení a la premsa gironina dels anys trenta i el 2023 el Recvull de Blanes premia el seu retrat literari sobre la ballarina Emma de Miranda. És autora d’"Una dona, moltes vides" (2024), biografia de la periodista, esportista i poeta Anna Maria Martínez Sagi editat per Publicacions de la Generalitat (2024)

    Ver todas las entradas

  • (Saragossa, 1963) és poeta, narrador, crític literari i assagista. Ha publicat més de trenta llibres de poesia, assaig i narrativa. Ha aplegat una selecció de la seva obra poètica a l’antologia Llum a l’arsenal (Lleonard Muntaner, 2017). El seu últim llibre de poesia és L’espai profund (Proa, 2020), amb què guanyà el premi Carles Riba de poesia.

    Ver todas las entradas

  • (Cervelló, Baix Llobregat, 1948) La seva obra poètica ha rebut els premis Parc Taulí (2006), Carles Riba (2009), Serra d’Or de la Crítica (2014) i l’Octubre de Poesia (2017). També té publicats alguns llibres de reflexió en què predominen els apunts sobre llenguatge i poesia, i té poemes i proses traduïts en diversos idiomes. En destaca una antologia seva publicada al Brasil el 2015. L’última traducció que s’ha fet d’uns poemes seus és a l’occità.

    Ver todas las entradas

  • (Cases Altes, Racó d'Ademús, 1925 - Barcelona, 2007) La seva família, quan ell tenia dos anys, es va instal·lar primer a les barraques de Montjuïc i després al carrer d'Ulldecona de les Cases Barates de Can Tunis, que van inspirar "On la ciutat canvia de nom", el seu primer gran èxit literari. Abans, havia volgut ser pintor i havia exercit de ceramista, mecànic ajustador, decorador, dissenyador d’objectes de bijuteria, comptable en un garatge i en una empresa d’obres, oficis que van deixar un pòsit en la seva obra. Una vocació literària de pedra picada li va permetre superar penúries econòmiques, processos judicials, prohibicions de la censura i amenaces personals, com les que va patir després de publicar aquest llibre. Va escriure una cinquantena de llibres. Entre ells, destaca "Els altres catalans" (1964), on defensa l’existència d’una sola comunitat entre indígenes i immigrants en la societat catalana. Llibres del Segle li ha publicat "Els que no poden seguir" (1993), "Petit món" (1999) i "El sant de la mare Margarida" (2000).

    Ver todas las entradas

  • Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) Poeta, periodista i agitador cultural, és autor d’una desena de llibres, carpetes d’artista i plaquettes: Història circular (Columna, 1985), El vast desert (Edicions subcutànies, 1991), Jardins d’Al Balaqí (Columna, 1997), entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com ara Benet Rossell, Josep Guinovart o Francesca Llopis, en aquesta edició, i músics com Carles Santos o Toti Soler. Els seus darrers títols, La condició lítia (AdiA, 2017), L’ordre de les coses (El Gall Editor, 2018) i El llum del cartògraf (Galés Edicions, 2022) van ser distingits amb el Premi Bernat Vidal 2017, que atorga l’Ajuntament de Santanyí, el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2017, i el Premi Mallorca de Creació Literària 2021, respectivament.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Viu l’art com una part indissociable de la vida. Com una manera d’estar, de mirar, de pensar i des d’on dir el món. I dir-lo a prop del silenci, intentant aportar també un silenci a l’espectador immers en el brogit de la societat que habita. El treball que ha anat definint la seva trajectòria sovint parla del lloc i és des de la reflexió i de la seva percepció, que es desenvolupa. I des d’aquest lloc diu l’evanescència i la perdurabilitat, la llum, el gest, la substància de les coses i de les persones; la natura. Alguns dels seus treballs s'han fet en col·laboració amb altres creadors, sobretot amb el poeta Antoni Clapés, en els projectes Microgrames (2017), Allí on la llum (2018), Recosits (2021) i Fer un lligall amb la roba ben plegada (2022).

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Escriu Vicenç Altaió: «L’Eduard Casas (Sant Gervasi de Cassoles, novembre de 1947) escriptor i poeta de vocació, i que lluny de posar el valor a l’edició en format llibre, practica l’escriptura, d’un temps ençà, que fa comunicable a través de lectures públiques i esdeveniments paraliteraris i socials. La seva inquietud intel·lectual es despertà prop del mestratge del poeta i editor Pere Quart. Després, fixà l’ús de la llengua, mentre estudiava Lletres a la UB i amb un treball de redactor a Enciclopèdia Catalana. De llavors ha continuat escrivint contes i poesia, tot i que es de­dicà al món empresarial. Ha estat, just quan s’ha vist alliberat de compromisos professionals, que es dedica a l’escriptura, com a lector actiu, escriptor i agitador. Molt actiu en el grup Troba 2, format per artis­tes i escriptors, procura de sociabilitzar aquestes pràctiques creatives i humanistes arreu dels països de parla catalana. Els anys darrers, és un militant del binomi «cultura i llibertat», provocant, des del col·lectiu obert Poetes per la República, accions de defensa dels nostres drets col·lectius que es veuen assetjats per la dictadura constitucional. D’ençà de 1980 viu a Camallera (Alt Empordà).

    Ver todas las entradas

  • (Barcelona, 1951) Escriu poesia en forma de teatre (Do’m, Monòleg del perdó), amb forma d’article (El poble del costat), de forma de dietari (Diari d’Escània), agafant forma d’assaig (assagets, Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall ‘Soleiada’) i forma de poesia (Calç, Canaris fosforescents, El nus la flor…), a més d’un llibre amb sense forma (Uh). Darrerament ha recollit els poemes llargs (Plaça Raspall, etc.) al volum Soliloquis de nyigui-nyogui. Part de l’obra ha sortit en enregistraments amb músics com P. Comelade, F. Gasull, els Triulet o Don Simon & Telefunken, i té força difusió en persona en recitacions en tota mena d’àmbits. Al costat d’això, fa feina de literat amb estudis i edicions de Girbal Jaume, Vallmitjana, Vilacasas, Vinyoli, Verdaguer, Víctor Català i altres.

    Ver todas las entradas

  • Carles Castellanos i Llorens (Barcelona, 1942) és enginyer industrial i lingüista. Doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona; ha treballat en el camp de l’aplicació de la informàtica a la llengua i ha dut a terme nombrosos treballs de contingut sociopolític, sociolingüístic, lexicogràfic i de traducció des de llengües molt diverses. Estudiós de la variació lingüística i de la normalització de les llengües, ha elaborat treballs entorn de la importància dels aspectes ideològics en la traducció (Traducció i ideologia, 2010) i darrerament s’ha endinsat en la qüestió de la normalització conceptual.

    Ver todas las entradas

  • Pietro Civitareale (Vittorito, L’Aquila, 1934) és una veu major de l’escriptura poètica europea, que ha trobat la seva expressió en un bellíssim italià i també en les llengües, dites dialectals, abruzzesa i vittoritesa. Entre els seus llibres destaquen Un'altra vita (1968), Come nu suonne (1984), Il fumo degli anni (1989), Le miele de ju mmierne (1998), Ombre disegnate (2001), Mitografie e altro (2008) i Préime che ve' le schìure (2019). A més de narrador, crític i memorialista, ha divulgat la poesia a través de la traducció, entre les quals hi figura l'antologia Chile: poesia della resistenza e dell'esilio (1985), una antologia de les poesies de Pessoa, L'enigma e le maschere (1993 e 1996) i l'antologia Poeti catalani del xx secolo (2016), que aplega poemes de Miquel Ferrà, Marià Villangómez, Ponç Pons, Antoni Vidal Ferrando, Antoni Clapés, Vicent Andrés Estelles i Bartomeu Fiol. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües europees. Al català, Antoni Clapés va traduir Metamorfosi del silenci (Jardins de Samarcanda, 2001), i Lluís Servera Mitografies i altres dèries (Documenta Balear, 2012).

    Ver todas las entradas

  • (Sabadell, 1948) Poeta, traductor i editor de poesia. Des del 1964 escriu poesia i textos relacionats amb la poesia. Fins ara ha publicat vora una trentena de llibres i nombrosíssims textos a edicions d'art, pròlegs de llibres, plaquettes i antologies. Conrea una poesia de caire breu, que és vol essencial i despullada d'artificis: nua, austera. La seva escriptura és una meditació sobre l'ésser i l'esdevenir (el silenci, el poema, el llenguatge, el temps, la memòria ), i és una indagació sobre aquests temes i sobre la llum –tant al concepte físic com al metafísic– i la naturalesa, per establir zones de sensibilitat compartida amb el lector.

    Ver todas las entradas

  • Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) Poeta, editor, crític literari i dramaturg. El 2002 va publicar a València el seu primer llibre de poemes, Perquè res no ha estat maleït (Tàndem, 2002), el qual va merèixer el primer Premi de Creació Poètica de Paiporta. L’any 2004 va aparèixer el seu segon llibre, En el llarg fendir en la nit (Pagès editors). Més tard, el 2007, va aparèixer el volum I ser d’on no sóc (Cafè Central). L’any 2009 va publicar I en qui, l’ofec? (XLII Premi de Poesia Joan Teixidor, 2008). Com a últims treballs sobre poesia, cal destacar la confecció del llibre Una eterna claredat (antologia poètica de Just Casero), editat per CCG Edicions l’any 2009, i el mateix any, també, l’edició, junt amb Jordi Roca, d’una Antologia poètica de Maria Perpinyà, que va publicar la Diputació de Girona dins la col·lecció Josep Pla. L’any 2013 va publicar Cavada pell. Com a dramaturg, ha publicat la peça breu Miols o música d’ambre. Actualment dirigeix, junt amb Marta Costa-Pau, l’editorial empordanesa Llibres del Segle.

    Ver todas las entradas

  • Manuel Costa-Pau Garriga (Garriguella, 1936-Girona, 2016) Va ser escriptor, professor, editor i traductor. I un dels introductors de la llengua catalana a l'escola, sota l'empara d'Òmnium Cultural. Com a editor, va dirigir les edicions catalanes d'Alfaguara i va ser director literari de Dima Ediciones i de Llibres de l'Índex. El 1995, va crear l'editorial Llibres del Segle. De ben jove va publicar el llibre de poesia Mont perdut i l'any 1966 va veure la llum per primer cop aquest seu assaig singularíssim Turistes, sirenes i gent del país. Va ser traductor al català i redactor principal de l'enciclopèdia italiana Ulisses. De l'onzè volum, dedicat als Països Catalans, en va ser director i el redactor principal. També va signar la traducció al català de l'obra de Jules Verne París al segle XX i va confegir una antologia de poetes gallecs, entre altres obres. En el camp del periodisme, va publicar un important nombre d'articles a La Jirafa, El Correo Catalán,Tele/eXpres, Telestel, Presència, Canigó, el diari Avui i El punt. Fou cofundador i director de les revistes Lletres a plom i Mot d'obra. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar amb fervor a l'escriptura d'un projecte ambiciós que ell mateix va voler anomenar «Encontres amb Thànatos», això és, un gavadal creatiu d’altíssim voltatge, amb què arribà a la plena maduresa literària, format per la trilogia composta per les novel·les Janna (2010), Diana Palmer (2015) i Íngrida-Àfrica (2017)

    Ver todas las entradas

  • Ramon Cotarelo (Madrid, 1943) és professor, escriptor i traductor. Catedràtic emèrit de Ciència Política a la UNED. Te publicats nombrosos llibres. Entre a els més recents, La República catalana (2016), Espanya va quedar enrere (2018), Tots els homes de president (2018), Discurs a la nació catalana (2019) i Els nous dictadors (2019). Manté un bloc diari, titulat Palinuro (http://cotarelo.blogspot.com/), suspès temporalment.

    Ver todas las entradas

  • (Girona, 1972) Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Sant Jordi de Barcelona. Té el màster en disseny d'interiors per la Universitat de Salamanca i també en Artteràpia per la Universitat de Girona i una extensa trajectòria de creació i participació en projectes relacionats amb l’art, la dansa i el teatre. Actualment es dedica a la docència i compagina aquesta tasca amb el disseny gràfic, l'escultura, la pintura i la il·lustració. Ha fet exposicions individuals i col·lectives i ha il·lustrat llibres com ara Històries de la ciutat màgica, del grup Va de Contes (Edicions Curbet, 2002), Espècies en perill d'extinció, de Núria Llunell (Tuins. 2014), Antologia poètica, llengua i literatura, ESO projectes, de M. Arrogante i G. Sanz (Teide, 2018) i el poemari present, Solejant, creat junt amb An Alfaya (Galaxia, 2020).

    Ver todas las entradas

  • Denise Desautels (Mont-real, 1945) ha publicat més d’una quarantena de llibres de poemes, relats i llibres d’artista, tant al Quebec com a l’estranger, que li han valgut nombroses distincions. Per Sans toi, je n’aurais pas régardé si haut, la traducció del qual ara es publica en català a Balbec de Cafè Central, el proppassat 3 de setembre va ser distingida amb el Gran Premi Québecor del Festival Internacional de Poesia de Trois-Rivières. També ha guanyat, entre d’altres, el premi del Governador general de Canadà, el premi Athanase-David (la més alta distinció atorgada pel govern del Quebec) i el Gran Premi de literatura francòfona Jean Arp. Aquests dos darrers li han estat atorgats pel conjunt de la seva obra.

    Ver todas las entradas

  • (Sant Feliu de Guíxols, 1966) Poeta i traductor. Va començar a encetar l’angoixa de la poesia amb la publicació, l’any 2004, del llibre Cap a un dic sec. Des d’aleshores ha tret a la llum (difusa: al capdavall parlem de poesia!) Desdiments (2006), Apropiacions degudes & Cia (2007), El Càcol (2015) i Preqüela (2017). Com a traductor ha traduït obres de Clarice Lispector, Graciliano Ramos, Lima Barreto, Marilene Felinto, Rubem Fonseca, Daniel Galera, Cristovão Tezza, Milton Hatoum, Josué Guimarães, Maria Valéria Rezende, Armando Freitas Filho, Hilda Hilst o Paulo Leminski. Com a torna li agradaria fer saber que també ha publicat dos reculls de poemes al Brasil, escrits directament en portuguès: Gambiarras (2020) i Declaração de tensões (2023).

    Ver todas las entradas
  • Elizabeth Barret Browning

    (Durham, Anglaterra, 1806 – Florència, 1861) Ha estat una de les més destacades poetes en anglès. Quan pel maig de 1845 el poeta Robert Browning va visitar-la per primer cop a la casa londinenca on ella vivia amb la família, reclosa com una invàlida sense més companyia que els germans i el gos Flush, Elizabeth tenia molt poca esperança d'una vida millor. La visita de Browning, però, va ser l'inici d'una fascinant relació amorosa que el temps immortalitzaria amb els quaranta-quatre sonets que ara es publiquen i dels quals no és exagerat dir que són un dels més grans himnes i homenatges a l'amor escrits mai per una dona. El 1850, Browning, que no gosava guardar-se per a ell sol «els millors sonets escrits mai des de Shakespeare en qualsevol llengua», va fer publicar aquests poemes amb el títol "Sonnets (translated) from the Portuguese".

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Dinu Flamand (Transilvània, 1947) Poeta, traductor i assagista, va viure a París, on va ser periodista a Radio France Internationale, després de demanar asil polític, just abans de la caiguda del comunisme i fins al 2009, quan va tornar a Bucarest. El 2011 se li va atorgar el Premi Nacional Mihai Eminescu per la seva poesia. Fins ara ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals Starea de asediu [Estat d’assedi] (1983), Viața de probă [La vida com a assaig] (1998), Frigul intermediar [El fred intermediari] (2006), Umbre și faleze [Ombres i escullera] (2010) i Primăvara la Praga [La primavera a Praga] (2017). Els seus llibres han estat traduïts al francès, l’espanyol, l’anglès, l’italià, el portuguès, l’alemany i ara, al català. Ha traduït al romanès Fernando Pessoa, António Lobo Antunes, Vinicius de Moraes, César Vallejo, Pablo Neruda i Antonio Gamoneda, entre d’altres.

    Ver todas las entradas

  • (Girona,1959). Escriptor. Ha publicat, des de 1985, novel·les, contes, articles i cròniques periodístiques, crítica literària, relats per a infants, traduccions, llibres de cuina i poesia. Les últimes publicacions són la novel·la "Climent" (premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la); els relats de "La sala d’estar és un camp de futbol"; el llibre de poemes "L’estiuejant"; l’assaig "Tot el que hi veig"; i el volum de memòries "Un cafè a Roma". En l’actualitat és columnista diari a El Periódico i col·labora amb el Punt-Avui i RAC1.

    Ver todas las entradas

  • Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957)

    Ver todas las entradas

  • Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és poeta, traductor, dietarista, assagista, dramaturg actor i director escènic. El 2004 va aplegar la seva obra poètica sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, al qual seguiren altres llibres, com Centre de brevetat (2006), Núvols d'acer (2008), la tria personal Papallona de l’ombra (2018), Del foc al vers (2019) i L’incert encontre (2020). Ha traduït molts poetes alemanys, entre els quals destaquen les obres poètiques de Brecht, Trakl, Lasker-Schüler i Nelly Sachs. També ha traduït novel·la i teatre de l'alemany, en un total que sobrepassa el centenar de títols. Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. El 1980 va publicar la primera part del seu diari El present vulnerable, al qual seguiren A contratemps (2005), El somriure a l'atzar (2005), Sala de miralls (2013) i Sense nostàlgia (2015). Entre els guardons per la seva obra, destaquen la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi Carles Riba (1977), el Premi Ciutat de Barcelona (1987), el Premi d’Honor de les Lletres catalanes (2005) i el premi nacional de traducció del Ministeri de Cultura (2002).

    Ver todas las entradas

  • (Barcelona, 1948) Doctor en Filologia Romànica i Literatura Comparada. Ha passat prop de vint anys a l’ensenyament superior i ha treballat com a assessor lingüístic a TV3-Televisió de Catalunya. Ha traduït novel·la, poesia i teatre. La seva versió de Birthday Letters (Cartes d’aniversari), del poeta anglès Ted Hughes, va ser guardonada, l’any 2000, amb el Premi de la Crítica de Serra d’Or en la modalitat de traducció. Com a poeta, la seva trajectòria ha estat discontínua: després de Perillosa riba (1978, amb una carta-pròleg de Joan Vinyoli) i Platges de temps (1980), va venir un silenci de vint-i-sis anys fins a De plata pur (2007). Més recentment han vingut Morir com un riu (2016, Premi Miquel de Palol), Natura d’infinit (2016), Ample vol de la nit (2017, premi Carles Riba) i Domini fosc, l’últim publicat fins ara, que va merèixer el Premi Pare Colom el 2022. «Obrir els llibres de J. M. Fulquet, en general tots, però sobretot els seus últims títols autènticament enlluernadors, és tenir amb freqüència l’esgarrifança que els deia. Fulquet té el do de la llengua. Podria dir fins i tot que la té domesticada, però amb l’habilitat de l’ensinistrador que domina l’animal sense treure-li gens ni mica de força (...). Perquè del que es tracta és de disfrutar de les esgarrifances ètico-estètiques que ens fa tenir l’obra de J. M. Fulquet, aquestes esgarrifances de bellesa que ens recorren l’espinada de la nostra memòria lírica i ens la rescaten del purgatori de l’oblit. En definitiva, allò que de vegades ens salva». (De l’epíleg de Carles Camps Mundó).

    Ver todas las entradas

  • Felícia Fuster (Barcelona, 1921 - París, 2012) Va ser una poeta i una artista d’altíssim voltatge. De jove va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Als anys cinquanta es va instal·lar a París, on va continuar la seva carrera artística. El 1960 es divorcià i es replantejà la seva situació. Va fer treballs administratius i, paral·lelament, estudis d’Economia. A partir de 1981 es dedicà exclusivament a la creació artística i literària. L’obra plàstica de Felícia Fuster –que s’ha d’entendre com una recerca de llibertat i de pau interior– es començà a desenvolupar des d’una particular figuració expressionista, evolucionant cap a resolucions abstractes amb la creació de signes i espais genuïns que desembocaran en les seves Plurivisions. Com a poeta, Felícia Fuster va ser finalista del premi Carles Riba de 1983 amb l’obra Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Entre els membres del jurat figurava Maria-Mercè Marçal, amb qui Fuster va establir una amistat molt sòlida, que no es va trencar fins a la mort prematura de Marçal. Quatre anys després guanyava el premi Vicent Andrés Estellés amb l’obra I encara. La seva carrera literària ja estava consolidada, i Fuster encara va publicar fins a sis llibres més de poemes, que el 2010 es van aplegar a l’Obra poètica 1984-2001. Cal remarcar que va sentir un gran interès per la poesia japonesa, cosa que va impulsar-la a estudiar-la, a traduir-la i a escriure tankas i haikús.

    Ver todas las entradas

  • Nascut a Rubí el 1975, crescut a Girona i actualment resident a Mallorca, és un autor de còmics i iŀlustrador autodidacta. Amb guió de Josep Pastells, ha publicat el còmic Ferrater Mora, filòsof (Documenta Universitaria) i, amb guió propi, Por un puñado de dracmas (Grafito Editorial). Coŀlabora regularment a la Revista de Girona.

    Ver todas las entradas

  • Joan Gasull Batlle (Viladamat, 1949) és professor de Llengua i literatura catalanes. Activista cultural i polític. Ha estat regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palamós i col·laborador incansable d’entitats socials. Membre de l’Agrupació teatral La Gespa, de Palamós, ha preparat diversos espectacles teatrals, entre els quals, Els llavis closos, sobre textos de Maria Àngels Anglada i 1714, bandera negra. El 2016 va publicar la novel·la El pacifista que pretenia volar una discoteca. Apàtrida és la seva primera incursió en el camp de la poesia.

    Ver todas las entradas

  • Lourdes Godoy (Figueres, 1963) és llicenciada en Filologia Catalana i professora de Llengua Catalana i Literatura a l'ensenyament secundari. A banda de les activitats diverses que duu a terme a l'àmbit de la cultura, ha traduït al català tres assajos de Jad Hatem i dues seleccions de poemes publicades a revistes. Aquest és el primer llibre complet de poesia d'aquest autor que es publica en català.

    Ver todas las entradas

  • (París, 1991) Enginyer, investigador i consultor especialitzat en els reptes de la transició davant les crisis ecològiques. Va ser cofundador de l'associació Les Greniers d'abondance. El seu interès per les xarxes socials, amb la seva "economia de l'atenció", neix d'un qüestionament de les condicions que farien possible una revolució ecològica.

    Ver todas las entradas

  • (Vilafranca del Penedès, 1986) Amb vint-i-dos anys va publicar Implosions (LaBreu Edicions, 2008). El 2013 va guanyar el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb L’ésser solar (Lleonard Muntaner) i al cap de dos anys va publicar Símbol 47 (LaBreu Edicions). El 2016 va ser guardonada amb dos prestigiosos premis: el Premi Bernat Vidal i Tomàs per Molsa (AdiA Edicions) i el Premi Senyoriu d'Ausiàs March per El tubercle (Editorial 3i4), trilogia que clou amb Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019).

    Ver todas las entradas

  • Jad Hatem (Beirut, 1952) és professor de filosofia, literatura i ciències religioses a la Universitat Saint Joseph de Beirut. Dins la seva extensa producció assagística hi ha un bon nom d'obres dedicades a la literatura catalana, de la qual és un gran coneixedor. El temps a la poesia catalana contemporània va merèixer el premi Serra d'Or de Catalanística l'any 2014. Pel que fa a la seva obra poètica, és una de les veus més destacades dins de la poesia libanesa francòfona actual. Ha publicat fins ara tretze llibres de poesia.

    Ver todas las entradas

  • Ramon Iglesias (Portbou, 1968) és periodista. Des de 1989 treballa i col·labora en diferents mitjans. Bona part de la seva trajectòria ha transcorregut a la ràdio com a reporter, però també com a gestor periodístic a Ràdio Girona i Ràdio Barcelona. Actualment és el director de Continguts de SER Catalunya. Des de l’any 2000 escriu al Diari de Girona un dietari setmanal sobre l’actualitat amb vernís literari i mirada mordaç. Durant cinc anys va fer una crònica setmanal a La Vanguardia. Als seus escrits Portbou irromp de forma recurrent com un indret mític.

    Ver todas las entradas

  • Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) és una de les veus més sòlides i prestigioses de la cançó d'autor en català. Va començar la seva trajectòria musical el 1969 com a membre del grup Nosaltres. El 1973 va iniciar la seva carrera artística en solitari, que l'ha portat a actuar en els escenaris de referència de la cançó d'autor europeus i sud-americans i durant la qual ha publicat una trentena de discos, entre ells Planeta Silenci (1998), Premi al Millor Disc en Català de Cançó d'Autor i Premi al Disc en Català amb les Millors Lletres. Moltes de les seves cançons són ja peces clàssiques i himnes de tota una generació, com A Margalida (1976), dedicada a Salvador Puig Antich. Llibres del Segle li ha publicat tota la seva obra literària: El recull de poemes Intimissimi, el llibre de prosa poètica Penso, per tant escric i els llibres-CD Planetari i Set pecats capitals.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • (Tremp, Pallars Jussà, 1966) D’ençà de 1996 és professora de llengua i cultura catalanes en un institut de secundària de Catalunya Nord. Viu a l’Alt Empordà, al peu de l’Albera, i manté els lligams familiars i amicals amb el Pallars, on també camina i escriu. Ha estat alumna de l’Aula d’Escriptura del Centre Cultural La Mercè de Girona i del Laboratori de Lletres de Barcelona. Li agrada treballar en col·laboració amb artistes de diferents disciplines (aquarel·la, joieria, imatge...) dels quals obté aprenentatge i vies de recerca. De l’arbre, una llum és el seu primer llibre de poesia publicat.

    Ver todas las entradas

  • Aleksander Kúixner (Leningrad 1936) Entre els poetes russos actuals, Aleksander Kúixner ocupa una posició privilegiada: deixeble d’Anna Akhmàtova i amic de Joseph Brodsky, Kúixner és considerat l'últim hereu de l’escola poètica acmeista i el màxim representant viu de la llarga tradició clàssica en la poesia russa, que comença amb Puixkin i dura fins als nostres dies.Al llarg de la seva trajectòria literària, iniciada en la joventut, ha publicat dinou poemaris, onze llibres de poesia infantil i 4 reculls d’assaigs, alguns dels quals han estat traduïts a l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el neerlandès, el japo­nès, l’hebreu, el búlgar i el txec.

    Ver todas las entradas

  • Nicola Lagioia (Bari, 1973) es va obsessionar amb el cas i va dedicar quatre anys a investigar-ho i narrar-ho amb una perseverança gairebé sàdica, construint una crònica monumental que et fa reviure la història, una mena d'A sang freda contemporània, on els mitjans de comunicació i les xarxes socials dicten noves regles. Va tenir accés a la investigació, va parlar amb policies, fiscals, advocats, amics i familiars dels tres nois i va arribar a cartejar-se amb un dels assassins. El true crim elevat a un estadi literari que commou i penetra a la naturalesa humana. Una trucada a l'abisme, una reflexió sobre la responsabilitat i la culpa, sobre el costat fosc que tots portem a dins. També, un viatge a la bellesa decadent i a les ombres sinistres de la Ciutat Eterna. Una obra excepcional, addictiva i pertorbadora, que assumeix el risc d'explicar allò que sembla inexplicable. Nicola Lagioia és director del Saló Internacional del Llibre de Torí i condueix Pagina 3, programa cultural de Rai Radio 3. Membre del jurat del Festival Internacional de Cinema de Venècia. Ha publicat cinc novel·les. La ferocitat li va valer el prestigiós Premi Strega i el Mondello. Amb La ciutat dels vius ha obtingut el Premi Alessandro Leogrande, el Premi Bottari Lattes i el Premi Napoli. De seguida s'ha convertit en un fenomen literari i s'ha traduït a més de 15 llengües.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Viqui López-Amo Calatayud (Béjar, Salamanca, 1950) Per raons de la vida i la professió, la família es va traslladar ben aviat a Terrassa; allí va ser on Viqui López-Amo va viure la seva infantesa i joventut. Va estudiar lletres en la incipient Universitat Autònoma de Barcelona, sent alumna única en l’especialitat de Filologia Clàssica a la Facultat de Bellaterra. Ha exercit com a professora de diverses assignatures durant quaranta-dos anys, dels quals trenta-sis a l’Escola Pia de Terrassa. L’any 2013, ella i el seu marit es van instal·lar a Girona per raons familiars; hi han viscut sis anys, un període de temps més que fructífer per a tots dos.

    Ver todas las entradas

  • (Alt Maresme, 2000) és escriptora, poeta i metgessa. Actualment compagina l’escriptura amb la creació artística. S’interessa per la teoria psicoanalítica i de la imatge, així com per la dansa contemporània i el moviment en l’art d’acció o performance. L'any 2020 va guanyar alguns premis literaris però no va ser fins al 2022 que va publicar els primers volums de poesia, "Utøya" (Editorial Fonoll, 2022) i "Øculta Mel" (Viena Edicions, 2022), guardonat amb el 47è premi Martí Dot i "escriu a La Tempesta Vol. 1 i 2" (Calúmnia Edicions, 2022). Ha participat en recitals arreu del territori i d’àmbit internacional com al Poesie festival de Berlín 2024. Escriu articles sobre crítica cinematogràfica i literària per a revistes culturals com ara El Temps de les Arts i La Lectora. Ha cocreat el col·lectiu performàtic i d’investigació artística Alum, juntament amb la poeta Mireia Casanyes. Es perd sovint entre cingles i muntanyes quan no la troben prop de la mar.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1961) Poeta, traductor, professor i articulista. Va estudiar Història de l'Art i Relacions Internacionals. Ha traduït novel·la (Istrati, Bukowski, London, Amis, Highsmith, Tabucchi…), poesia i assaig al català. És autor de diverses traduccions i adaptacions teatrals d'èxit, com ara Rèquiem, d'Antonio Tabucchi; El Mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov, o La mel, de Tonino Guerra…). Entre els reculls de poesia publicats cal destacar L'instant transparent, A contratemps, Entretant, Interstici i En entredit.

    Ver todas las entradas

  • (Garnett, Kansas 1868- Melrose Park, Illinois 1950) La presència del llibre en el nostre àmbit comunicacional no ha anat més enllà, per les notícies que tenim, d’un grapat de poemes traduïts per Agustí Bartra i publicats en antologies de la poesia nord-americana i d’algunes produccions escèniques recents basades en una selecció dels personatges de l’obra. Aquest ressò escàs és de mal d’explicar si es té en compte la consideració general de Spoon River Anthology, d’Edgar Lee Masters, com un dels grans clàssics de la poesia nord-americana i, per extensió, de la poesia en llengua anglesa.

    Ver todas las entradas

  • Filla de jueus refugiats, va néixer a la França de la postguerra. El record de l'hongarès, l’ídix i l’alemany de la seva família fou una de les poques coses que li quedà després de la persecució nazi i que s’acabà convertint en el bé més preuat de l’herència de l'autora. Després d'haver viscut a Hanoi a l'època en què la ciutat era constantment bombardejada (1971-1973), l'interès per la llengua del país la va portar a publicar el seu primer volum de poesia clàssica vietnamita. Va ser durant la guerra de Vietnam que va treballar, juntament amb la Hanoi Foreing Languages Publishing House, en un projecte de traducció al francès d'una antologia de poemes que cercava donar a conèixer al món no sols el patrimoni literari del país, sinó també la lluita del poble vietnamita per la independència i la llibertat.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • France Mongeau (Trois-Rivières, Quebec, 1961) és una de les veus més destacades i personals de la poesia del Quebec. Qüestionant sempre el significat pregon del que és real, els seus textos interroguen el sentit del viatge –de la vida– per mitjà de travesses imaginades per extensions on a penes pot trobar referents que indiquin un itinerari. La pura errància. «Els textos aplegats en aquest llibre volen ser una simple salutació als espais imaginaris de la infantesa: les tundres somiades, el gran riu amic, el mar tantes vegades lloc de meditació, i l'estepa, la de Txèkhov, travessada gràcies al seu breu relat. És a aquesta estepa a qui m'adreço, amb reconeixement per la seva llum que vindrà per assossegar els meus dies solitaris de la infantesa».

    Ver todas las entradas

  • Rubèn Montañá va néixer a Badalona l'any 1983. Va estudiar arts gràfiques i disseny (especialitzat en il·lustració) i va iniciar els estudis de Belles Arts a la UB, interromputs pel seu ingrés a l'Institut del Teatre de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura en Art Dramàtic l'any 2008. És membre fundador de la companyia EGOS teatre, on participa com a actor i membre de l'equip creatiu de tots els seus espectacles. És autor de la novel·la La nena de l'arbre (Premi Josep M. Folch i Torres 2013) i coautor (juntament amb Toni Sans) de les versions teatrals d'El crim de Lord Arthur Savile, La casa sota la sorra (estrenades al Teatre Nacional de Catalunya) i En Joan sense por, dirigida a públic familiar.

    Ver todas las entradas

  • Ha publicat els poemaris: Com l’últim joc de mai (Palma, Moll, 2010, XXV Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí), Luz fue (Girona, Curbet Edicions, 2014, Premi Vila de Martorell de Poesia en castellà 2013) i Les harmonies fràgils (Girona, Llibres del Segle, 2018), així com el llibre L’Agrícola Regional, SA: més de 100 anys al servei del Santuari de Montserrat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016). Té estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Psicologia i Magisteri. Viu a Manresa.

    Ver todas las entradas

  • Lluís Muntada Vendrell (Riudellots de la Selva, 1964) Ha publicat els llibres Espirals (Premi Just Manuel Casero, 1989), Canvi d’agulles (Premi Mercè Rodoreda, 2002) i L’elegància del número zero (Premi Setè Cel, 2010).

    Ver todas las entradas

  • Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és autor d’una producció extensa que comprèn la major part de gèneres: poesia, novel·la, relat breu, assaig, teatre, memorialisme i narrativa infantil, així com diverses traduccions del francès al català. Va ser editor i director de la revista Saba Poètica i col·labora, o ha col·laborat, en nombrosos mitjans de comunicació, entre els quals hi ha El Punt-Avui, El 9 Nou, El Temps, Cultura, Serra d’Or, Revista de Catalunya, Reduccions, El Triangle, Revista Musical Catalana i Caràcters. És patró, directiu o assessor a diverses entitats culturals i l'any 2007 va ser guardonat amb el Premi Climent Mur per la seva activitat en l'àmbit associatiu. Entre 2007 i 2015 va formar part del Consell de Cultura de Barcelona. De 2014 és Carta de navegar, antologia de poesia amorosa de l’autor, a cura de Teresa Costa-Gramunt (Ed. In-Verso), de 2016 La literatura o el sentit de la vida, assaig sobre la seva obra poètica, de Júlia Ferrer (Ed. Emboscall) i de 2018 l’antologia Construir la transparència, elaborada per Vicenç Llorca (Témenos Ed.). Una part de l’obra literària de Muntané ha estat traduïda a l’espanyol, al francès i al portuguès.

    Ver todas las entradas

  • Ivette Nadal (Granollers, 1988)

    Ver todas las entradas

  • Va néixer a Banyoles l'any 1955. Llicenciat en Filologia Catalana, va exercir de professor de llengua i de tutor d'aula d'acollida fins a la jubilació. A més de poesia (La llum dins l'aigua, Memòria de la carn, Una ombra a l'herba), ha escrit novel·la (Terra negra, Bulbs, L'absent, Yume,Punt mort, La sorra vermella...), relats curts (Objectes perduts, Banderes dels altres), assaig literari (Qüestió de mots: del simbolisme a la poesia pura), llibres de viatges (Pagodes i gratacels: un viatge al Japó; Un viatge en tren: de Shanghai a Sant Petersburg), la novel·la juvenil Something, el dietari 2017: dietari d'un any convuls i una obra de teatre, L'últim vespre a Barcelona, que va obtenir el premi Frederic Roda de l'any 2023.

    Ver todas las entradas

  • Isabel Núñez (Figueres, 1957 - Barcelona, 2012) va ser escriptora, traductora, crítica literària a diversos diaris i revistes, i professora de Traducció a la UPF. Va publicar els llibres de narrativa Crucigrama (2006), Algunos hombres... y otras mujeres (2008) i Entonces (2013), a més de Si un árbol cae: conversaciones en torno a la guerra de los Balcanes (2009), Sinrazones del olvido: escritoras y fotógrafas de los siglos XIX y XX (2011) i Mis postales de Barcelona (2012). Va destacar pel seu activisme en la reivindicació d’un urbanisme de mesura humana i en contra de l’especulació immobiliària desbocada, que va plasmar a La plaza del azufaifo (2008), llibre que detalla la lluita per aconseguir salvar el ginjoler del carrer d’Arimon de Barcelona.

    Ver todas las entradas

  • Corina Oproae (Făgăraș, Romania, 1973) és poeta i traductora. El 2016 va publicar el seu primer llibre, Mil y una muertes (La Garúa Poesía), recull també publicat el 2018 en romanès. El seu segon llibre, Intermitencias (Sabina Editorial), va aparèixer el 2018. El 2019, a Colòmbia, amb el segell Caza de Libros/Ulrika Ediciones, va publicar Temprana eternidad, una antologia personal que inclou, a més a més de poemes ja publicats, poemes del llibre encara inèdit Desde dónde amar. Tradueix del romanès i de l’anglès al català i a l’espanyol. Ha traduït poetes com Marin Sorescu (co-traducció, premi Cavall Verd Rafel Jaume de Traducció Poètica, 2014), Lucian Blaga, Gellu Naum, Ana Blandiana (premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, 2015), Dinu Flamand, Ioan Es. Pop o Mary Oliver.

    Ver todas las entradas

  • Jordi Ortiz va néixer a Barcelona el 1969. A hores d’ara, ja ha publicat una quinzena de llibres, alguns dels quals han estat premiats. Per a joves ha escrit: Nigra, In absentia [Judici a la Terra] (Premi Mallorca de narrativa juvenil) i aquest Doble identitat (Premi Ciutat d’Olot de narrativa juvenil 2014).

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Nascut a la Creueta, Quart, 1966. És periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació, actualment coordina la Revista de Girona. Ha publicat deu noveŀles, tres reculls de relats, un conte infantil en anglès amb dibuixos de Lluís Lloret, un còmic iŀlustrat per Iván García i un estudi periodístic sobre el Fòrum Carlemany.

    Ver todas las entradas

  • Pere Pena (Serós, 1962). Poeta i assagista, és doctor en filologia i catedràtic de llengua i literatura a l’institut Màrius Torres de Lleida. Com a poeta ha publicat Plom a les ales (premi Vicent Andrés Estellés, 2002), Fragments del discurs (premi Joan Teixidor, 2005) i Digueu el meu nom (2008). També ha publicat l'antologia sobre la poesia de José Agustín Goytisolo, Poeta en Barcelona (1997) i l’assaig Generació L. Els fills de la reforma educativa (2005). És autor del llibret d’òpera infantil La gàbia daurada (2007).

    Ver todas las entradas

  • (Figueres, 1995) Autodidacte i banyista de la Mar d'Amunt. Investiga llenguatges. Passeja atent per boscos i cims de l’Albera i la sala del Miramar. Practica el ioga i la poesia amb la mateixa devoció vitalista. Escriu i respira. Mon Cor a l'illa d'O és el seu primer llibre.

    Ver todas las entradas

  • Susana Pérez Civit (Barcelona, 1972) és educadora social a Catalunya, i també professora de llengua castellana i examinadora/qualificadora DELE a Nàpols i Roma. És amant fervorosa de les lletres, la poesia, la filosofia, l’antropologia i la sociologia del cos. De la vida, en definitiva. I una gran apassionada per la biopolítica i la neuropsicologia, per l'esport i la natura. Per no deixar mai d’aprendre… El seu primer poemari, Fragàncies, està format per tres recopilacions de poesia eròtica, corpòria, d'amor, transgressiva i reivindicativa d'una societat postmoderna, líquida i crematística que imposa una forma comuna de l'ésser, d'un existir normatiu.

    Ver todas las entradas
  • Leslie Pericot Mohr

    (París, 3 d’octubre de 1965) Llicenciada en Filologia Anglogermànica i amb un postgrau en ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres, va ser becada pel Ministeri espanyol d’Educació per estudiar a l’Institut Pushkin de Moscou entre els anys 1987 i 1989 i cursar estudis de llengua i literatura russes. L’any 1990 va ser professora a l’institut públic Heinrich Heine de Nellingen (Stuttgart). Té arrels familiars a Alemanya i viu al Masnou des de 1970, any en què la família va tornar d’un exili voluntari a l’Estat francès. Amb una llarga trajectòria en el món de l’educació, és professora d’alemany i fundadora, l’any 2002, de l’Escola Oficial d’Idiomes del Maresme de la Generalitat de Catalunya. Ha col·laborat a la Revista de Literatura del Centro de Comunicación y Pedagogía i en diverses activitats literàries amb l’Associació Unesco. També és coautora del llibre Personatges il·lustres del Masnou i ha organitzat tallers de poesia per a infants i joves. Des de 2017 cursa estudis de poesia a l’Ateneu Barcelonès. Quietud entre onatges és el seu primer llibre de poesia publicat.

    Ver todas las entradas

  • (Granollers, 1979) És periodista cultural, crític de cinema i professor de periodisme literari i escriptura. Amb disset anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits per A l'ombra dels violins (La Magrana, 1997). Després vingueren provatures, jocs i temptatives com Oblidar (2001), Temporari (2006) o Els Llops (2009, amb Laia Noguera i Joan Duran). Més tard, la consolidació amb Fosca Límit (2015, premi a Millor poemari de l'any segons Llegir.cat), Big Bang Llàtzer (2016, premi Pare Colom de poesia mediterrània) i Troncal (2020). Ha estat inclòs en diverses antologies, com ara Trobada de poetes per la Pau (2009), Poèsie catalane: els voix ne dorment jamais (Quebec, 2010), Cap no ens representa. Poetes emprenyats (2011), Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018 (2018) o La terra sangra. L'1 d'octubre dels poetes (2018) ha estat traduït al castellà, francès, italià i basc. Ha participat a festivals com el Marché de la Poèsie (París, 2010) i els Jocs Florals Revival (Cambridge, 2014), entre d'altres. Actualment fa d'editor a Cafè Central.

    Ver todas las entradas

  • Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) és historiador. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La seva tesi fou Història i reconstrucció nacional. La historiografia a l'època de Ferran Soldevila (2003) i ha dedicat diferents llibres a l’obra d’aquest historiador. També ha publicat darrerament Tres imprescindibles: F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar (2015), Josep Tarradellas. President de la Generalitat restaurada (1977-1980) (2018) i Figueres, la Gernika catalana (2019).

    Ver todas las entradas

  • Diane Régimbald (Ottawa, 1956) Viu a Mont-real. Fins ara ha publicat sis reculls de poesia a les Éditions du Noroît, entre els quals Sur le rêve noir (2016) i L’aurora insensata (2012), finalista del Premi de Poesia del Governador General del Canadà. A Mont-real mena una notable activitat a favor de la poesia, i ha contribuït decisivament en l’organització dels seminaris de Traducció de Poesia catalano-quebequesa Anada-Tornada. És responsable del Comitè de Dones del Centre quebequès del PEN Internacional.

    Ver todas las entradas

  • Narcís Ribes Besalú (Girona, 1962) és enginyer de monts, especialitzat en silvicultura tropical i en inversions i mercats financers, i actualment consultor forestal i gerent de l’Associació Catalana de Municipis Forestals Catalans, ha estat empresari en enginyeria forestal, ambiental i jardineria, alcalde de Montagut i Oix (la Garrotxa), director del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, secretari nacional de Reagrupament Independentista. També ha estat president del Consorci de l’Alta Garrotxa, degà del col·legi d’enginyers forestals de Catalunya, responsable del programa de petits municipis a la Generalitat de Catalunya i especialista europeu forestal en danys als boscos. És autor, a més, d’un llarg nombre d’articles, estudis i projectes en l’àmbit tècnic de la seva especialitat.

    Ver todas las entradas

  • Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958) Ha publicat novel·les, relats, llibres infantils i juvenils i ha treballat en guions de televisió. Ha guanyat els principals premis literaris en llengua catalana i ha tingut èxits de públic i crítica, com ara Temporada baixa (1990), Cames de seda (1992), Com un miratge (1998), Al final t’agradaré (2020) i Marí (2023). La seva literatura destaca pel tracte molt curós de la llengua, la profunditat psicològica i l’aposta per la memòria personal i col·lectiva.

    Ver todas las entradas

  • (Barcelona, 1951) Ha publicat els llibres de poesia La set de l’aigua (1991; Premi Miquel Martí i Pol), Riu d’arena (1992), El temps fumeja (1993), Escrits en blanc (1995; Premi Miquel de Palol), Interlínia (1999), Deleàtur (2002), Immunitats (2005), Alarma (2008), D’incertes certeses (2013) i Tot és altre (2020; Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom). Ha tingut cura de l’edició de Ganiveta. Antologia poètica 1964-2011 de Josefa Contijoch (2012). És autora, també, de la nouvelle Un mar imperceptible (2017). Alguns dels seus poemes són presents en diverses antologies i han estat traduïts a d’altres llengües. Al llarg de tots aquests anys, ha participat en recitals d’àmbit internacional. Actualment es troba en curs de publicació, a l’editorial brasilera Editora Folheando, Ontens minúsculos, antologia de l’obra poètica que ha estat seleccionada i traduïda al portuguès per Josep Domènech Ponsatí. El 2024 ha estat guardonada amb el Premi Cadaqués a Quima Jaume en reconeixement a la trajectòria literària.

    Ver todas las entradas

  • Montse Salvador i Pla (Sant Joan de Palamós, 1958) és psicòloga i psicoterapeuta. Va fer públics per primera vegada els seus versos l’any 2009, a Girona, dins el marc de l'exposició col·lectiva de poesia i pintura Paraules del color.

    Ver todas las entradas

  • Antoni Sant Blanc (Barcelona, 1957) De ben petit va anar a viure a Girona, al barri del Mercadal, i encara hi viu. Advocat i professor universitari, ha col·laborat en revistes com ara Lletres a Plom, Mot d’Obra i Presència, i en els diaris El Punt Avui, Catalonia Today, Diari de Girona i l’Ara. Ha publicat un llibre de viatges sobre aquarel·les de Lluís Mateu titulat Paisatges pedalats. Ha estat cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya, de la Comissió de Normalització Lingüística de la Justícia, de l’àgora Querneulós, de l'Escola de Pràctica Jurídica de Girona i del grup d’advocats Pantaleó. És també col·laborador de l’associació cultural i solidària Liber Press. Actualment promociona arreu itineraris sobre la història de Catalunya.

    Ver todas las entradas

  • Narcís Sastre Fulcarà (Girona, 1977). Llicenciat en Geografia i Màster en Medi Ambient per la Universitat de Girona (UdG). Postgrau en projectes en l’espai públic per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), institució on cursa estudis d’arquitectura del paisatge. Professor associat a la UdG i a la UNED. Va ser regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà a l’Ajuntament de Girona (2016-2019). Actualment treballa al seu despatx professional, NSF Geografia i Paisatge.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • (Cabanes, Empordà, 1972) Advocada, escriptora i mediadora civil i mercantil. Suma una experiència de més de vint anys al món del dret, especialment a l'àmbit de la resolució de conflictes (Bufet Simon). El 2019 vaig obtenir el postgrau a Lideratge Personal i Gestió d'Equips i és facilitadora del mètode Bridge de Comunicació i Practitioner de PNL. Des de fa anys també és formadora d'empreses i de docents a la Generalitat de Catalunya sobre habilitats comunicatives i soft skills , tasca que desenvolupa sota la seva marca, anomenada Metaphorlife, un projecte transformador i transversal que es basa en l'aplicació de 'un mètode singular i personalitzat. Com a escriptora, és autora de diversos relats i de la novel·la La bossa dels cors(Curbet Edicions, 2015). Té poesia escrita inèdita, i el 2017 va ser guanyadora del concurs de relats curts convocat pel Col·legi d'Advocats de Girona. És autora també del monòleg en català del projecte internacional Lock E Down Locked In de violència domèstica durant el confinament, que ha estat guardonat aquest any 2021.

    Ver todas las entradas

  • Autora de “Y ahora, nada”

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Irene Tarrés, nascuda a Girona el 1979, va créixer a Sant Feliu de Pallerols. La seva escriptura s'ha nodrit d'aquestes arrels, uns anys a Barcelona i viatges a terres llatinoamericanes, i sobretot de l'experiència de la lectura. Els seus poemes es troben aplegats en els següents reculls: Els perfils emmudeixen a Managua, inclòs en l'antologia Trista joia (2005); I si ens enfonsem? (2005); Murs de Tlacatl (2010), i la plaquette Treta de terra (2015), amb il·lustracions d'Albert Tarrés. Ha participat en recitals de poesia i ha col·laborat en diverses publicacions culturals. Ha assistit a cursos d'escriptura dramàtica a l'Obrador de la Sala Beckett, amb els professors Marc Rosich, Carles Batlle i Jordi Galceran. La seva primera obra teatral, que duu per nom Chureca, va obtenir el premi Josep Ametller 2015, de la revista Recvll. Va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona i filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment combina l'escriptura amb l'ensenyament de la llengua catalana i la literatura en instituts de secundària.

    Ver todas las entradas

  • Francesc Ten (Calella, 1968) és llicenciat en Filologia Catalana. Ha estat cap de Publicacions de la Universitat de Girona, coordinador d'arts escèniques de l'Ajuntament de Girona i director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona. És autor de la narració Xamfrà Kon Tiki (El cep i la nansa, 2017) i de les propostes teatrals 19 d'octubre (2013) i Pentimenti (2011); també ha fet d'actor i rapsode en diferents obres i muntatges. A http://pierrotarlequinat.blogspot.com hi trobareu el seu primer recull de poemes.

    Ver todas las entradas

  • Enric Umbert-Rexach (Barcelona, 1958) Poeta, narrador, crític i activista cultural. L'any 2010 va publicar el primer poemari, Boscos , amb el qual va obtenir el II premi Miquel Costa i Llobera per a Poetes Inèdits. Com a novel·lista, amb L'últim passatge de Walter Benjamin (2017) va ser finalista del Premi Crexells i del Joaquim Amat-Piniella. Publica habitualment ressenyes de llibres de poesia a revistes com ara Núvol, Caràcters, La Veu dels Llibres, Lletres Bàrbars, Slavor Cultural i La Llança . És promotor del canal de YouTube, Tornaveu poètic , que té com a objectiu crear una personal antologia sonora de la poesia catalana contemporània.

    Ver todas las entradas

  • (Sabadell 1960 – Monells 2019) Doctor en Filologia Hispànica i professor als IES d’Arbúcies i Celrà, va ser autor d’una extensa obra poètica, assagística i teatral. Amb Dèiem ànima civil (Alcoi, 1989) va iniciar la publicació de la seva obra poètica que va seguir amb Ànima Civil, 1990-1999 (València, 2005) i Ànima Civil, 2000-2007 (Barcelona, 2008). Va publicar tres poemes dramàtics, Noces del sentit (Vic, 1999), Sa Nitja (Vic, 2004) i Rèquiem (Vic, 2011). Va traduir les Odes de Ricardo Reis i el Primer Faust de Fernando Pessoa. Va publicar els assaigs L’home sobrepassat i La intempèrie metafísica de Macedonio Fernández (Girona, 2009) i va deixar escrit i publicat pòstumament el Tractat de la Ignorància (Figueres 2022). Va escriure, dirigir i publicar nombroses obres de teatre amb la companyia 2x2 Teatre. És autor de la Trilogia de la Intempèrie: Dom Juan/Cal·lígula/Faust (Girona, 2012). Conjuntament amb Joaquim Jubert va escriure El flâneur a la finestra, novel·la del coneixement, volums I i II (Figueres, 2021).

    Ver todas las entradas

  • Agnès Valentí i Pou (Torroella de Montgrí, 1967) ha col·laborat en llibres, revistes i antologies de contes i poemes. El 2014 va guanyar el Premi Càlam de Narrativa; el 2015 va quedar finalista del Premi Víctor Mora de Narrativa Breu; el 2016 va obtenir el Premi Flor Natural Blanca als Jocs Florals de Roses, i el 2017, el Premi de Narrativa al Concurs Artístic i Literari dels Amics de la Unesco de Girona. El 2018 va quedar finalista en els XIII Premis de Narrativa de Sant Narcís de Girona i ha publicat la seva col·laboració a Els pobles perduts del Pirineu, d’Edicions Sidillà, així com també al llibre Anar a Fires. Mirades creuades II, publicat per l'Ajuntament de Girona.

    Ver todas las entradas

  • (Ville d'Avray, 1920-París, 1959) Enginyer de formació, autor de novel·les, relats, poemes, obres de teatre, cançons, guions de cinema, la seva pasió pel jazz farà que també toqués la trompeta i escrivís un bon nom d'articles relacionats amb el gènere. Amics de Jean-Paul Sartre i col·laborador de Temps Moderns i Combat , el 1946, sota el pseudònim de Vernon Sullivan, va publicar L'irai cracher sur vos tombes , un veritable escàndol públic, tot un èxit. Admirat per Raymond Quenau, el van nomenar membre de Collège de Pataphysique. Té novel·les remarcables com ara L'écume des jours (1947) o L'arranche-coeur (1953). Els seus poemaris van ser publicats pòstumament a diversos reculls, el més conegut dels quals és el present, Je voudrais no creure (1962). El 1954 va compondre i cantar «Le déserteur», es convertit en un dels himnes pacifistes més conegut del segle XX (prohibit a França durant 8 anys). En català, la narrativa de Vian ha estat, en general, ben present, al contrari de la poesia i el teatre.

    Ver todas las entradas
  • Joaquim Vilar i Sais

    (Madremanya, 1955) És professor de Llengua i Literatura catalanes. El primer nom de poeta que recorda de quan era petit i anava a l’escola a Sant Julià de Ramis és el de Juan Ramon Jiménez. Potser aquesta influència va fer que, de més gran, llegís intensament els poetes clàssics de casa i de fora i que, ara, també llegeixi els poetes joves actuals i els consagrats. Sempre ha escrit poemes i quan ha calgut n’ha regalat, recitat i llegit en tota mena de celebracions. Però no ha tingut un interès especial de publicar-los ni cap anhel de ser conegut per les seves composicions. Creu que el món és ple de senyals i que tot el món és Poesia. La seva tasca de poeta consisteix a donar forma als poemes que veu quan tresca pels camps o pels boscos. Poemes que, de fet, creu que ja hi són abans que ell els escrigui i també hi serien si ell no ho fes.

    Ver todas las entradas

  • Ver todas las entradas

  • Va néixer al 1984 a l'Engandina Alta, entre La Punt Chamues-ch i Sils Maria. Des de fa setze anys viu, escriu i treballa a Barcelona. Té publicats tres llibres de poemes: L'orizi (La tempesta), a Samidzdat, 2017 en traducció de Denise Mützenberg, Stremblidas e s-chima (Tremolors i escuma), a Chasa Editura Rumantscha, 2019 –en traducció a l'alemany de Claire Hauser-Pult i al francès de Walter Rosselli–, i Launa da pavagls (2023). El volum que teniu a les mans aplega els dos primers llibres de poemes de l'autora. Pel conjunt de la seva obra, l'autora va ser distingida amb un premi de promoció del Cantó dels Grisons i un altre de la regió Malögia. La seva poesia ha estat musicada per Astrid Alexandre, Martina Linn, Bruno Pedretti i Artem Pervushin.

    Ver todas las entradas
Comparteix aquest contingut