Vicent Alonso (Godella, 1948) És poeta, assagista i traductor. Com a assagista ha publicat, entre altres, A manera de tascó. Notes sobre literatura (2012) i els dietaris Trajecte circular (2004) i Sobre una neu invisible (2015). Ha traduït Charles Baudelaire ( Petits poemes en prosa, Els paradisos artificials, en col·laboració amb Anna Montero, i El meu cor al descobert ), Tristan Tzara ( L'home aproximatiu ) i Michel de Montaigne ( Assaigs i Diari de viatge ). Ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals destaquen Cercles de la mirada (1998), Del clam de Jasó(2002), A l'aspre vent del nou món (2012) i Vinces (2017), aquests tres a Jardins de Samarcanda de Cafè Central. Ha obtingut el premi Ausiàs March de poesia, el d'assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta i, per la traducció dels Assaigs de Montaigne, el Qwerty (2007), el de la Crítica Serra d'Or (2007), i el Ciutat de Barcelona (2008).
