(Madremanya, 1955) És professor de Llengua i Literatura catalanes. El primer nom de poeta que recorda de quan era petit i anava a l’escola a Sant Julià de Ramis és el de Juan Ramon Jiménez. Potser aquesta influència va fer que, de més gran, llegís intensament els poetes clàssics de casa i de fora i que, ara, també llegeixi els poetes joves actuals i els consagrats. Sempre ha escrit poemes i quan ha calgut n’ha regalat, recitat i llegit en tota mena de celebracions. Però no ha tingut un interès especial de publicar-los ni cap anhel de ser conegut per les seves composicions. Creu que el món és ple de senyals i que tot el món és Poesia. La seva tasca de poeta consisteix a donar forma als poemes que veu quan tresca pels camps o pels boscos. Poemes que, de fet, creu que ja hi són abans que ell els escrigui i també hi serien si ell no ho fes.
View all posts