Un color per cada amic

A través de poemes en acròstics, Montserrat Vayreda mostra en aquest volum el seu afecte i estima per la terra, pel seu paisatge, per la natura, on, com deia l’escriptora Carme Guasch, Montserrat Vayreda trobava consol quan la vida l’havia ferit. Vayreda va descriure així Un color per cada amic: «És un llibre fidel a la realitat de les coses que ens envolten, filles d’una naturalesa que és l’única que pot salvar-nos de morir asfixiats damunt l’asfalt». El volum glossa els colors de la natura amb tots els seus matisos en una poesia plena de sensibilitat i delicadesa.

Montserrat Vayreda i Trullol

(Lladó, Alt Empordà, 1924 – Figueres, 2006)

Va començar a escriure poesia de ben jove, influenciada pel seu avi matern, el poeta Sebastià Trullol. El pare li va transmetre l’estimació per la terra i l’entorn natural, i la mare, l’afició per la música. El seu llegat literari és ric i extens. En poesia, destaquem els volums Irisacions: poemes a ritme de cançó (Gaüses, Llibres del Segle, 2001); Pessebre endins (Institut d’Estudis Empordanesos i Ajuntament de Figueres, 2004); Entre el temps i l’eternitat (Barcelona, Altés, 1955), i encara Ofrena de Nadal (Gràfiques Marina, 1965). I en narrativa, La màgia del Baix Empordà (Carles Vallès, Figueres, 1990); el llibre, escrit a quatre mans, Miquel Duran, el pintor de Les Preses, amb textos de Montserrat Vayreda, Domènec Moli, Jordi Pujiula, Josep Murlà (Aubert, Sant Joan les Fonts, 2007), i Els pobles de l’Alt Empordà (Vitel·la, Bellcaire, 2018).